On Passarin
On Passarin.
Vedit sto passarin?
El costa cinquattrin,
ma 'l m'è pussee de car d'on canalin!
L'è vera, el canta nò...
Ma cosse serva? El gh'ha on cipp cipp tutt sò,
che 'l par on bagain.
E el g'ha tanto talent,
che, malapenna el sent
a cantà on quaj usell destesament,
sùbet el salta sù,
sgonfiand el sò gossett, a fa anca lù
on grand cicciorament;
e pœù el sbassa la vôs,
in sul fa d'on morôs
che 'l vorrav dì al sò ben di coss graziôs;
e, in mezz a quij versitt,
el par che 'l traga intorna di basitt
col becchin maliziôs.
Epur, quand la tosetta,
che me fa de servetta,
l'ha portaa a cà coi verz in la scorbetta,
g'hoo faa dervì 'l poggiœu
crïand: «Làssel andà per i fatt sœu!
Làssel andà, fiaschetta!»
Ma, pœù, stand lì a pensà,
hoo ditt: Dov'hal de andà,
se 'l sbarbatta i alett senza sgorà?
G'han tolt la mamma e 'l nid...
El sa minga nanmò mangià polid...
Cribbi, coss'hal de fa?
«Pòver cicin, ven chì...
S'ciavo! Cercaroo mì
de fatt de bajla per on poo de dì,
fin che te saree in cas
de schivà i gatt e de podè andà in pas!»
E lù 'l m'ha respost: Cì!
E, allora, mi, a basall,
a fiadagh sù, a scaldall,
a impastagh la farinna, e pϝ a imboccall;
e, lù, a saltamm in sen,
propi com'è 'l disess de vorregh ben,
e de no bandonall.
Dopo de quell moment,
semm deventaa parent;
e, alla mattinna, appenna ch'el me sent,
el comenza: Cì! Cì!
cont on fa, che nissun pò dà del ti
pussee graziosament!
E pϝ 'l me ven sul lett
a peluccà i fodrett,
per fa che ghe sfreguja on amarett;
chè, la soa gran passion,
dopo de mi, s'intend, hin i bombon!
E, lì, femm on duett.
E, adess, che l'è a portada,
de dagh la soa sgôrada,
e de sgussass el mej all'invïada,
con quell sò car Cì, Cì,
el seguita a di' anmò che 'l vœur stà chì
a famm de camarada.
O car el mè cicin!
Te gh'ee anmò 'l primm covin,
e l'è minga nanmò fiorìi 'l giardin;
ma, quand tornarà i fior,
e i tò compagn ciccioraran d'amor!...
Addio, passarin!
E mì, in mezz al magon,
diroo: «Te gh'ee reson!
Te see minga nassuu per stà in preson!
Va là, va là sui praa!
Gòdet in santa pas la libertaa,
che l'è mej di bombon!»
Per on bell Bambin d'ona bella Mammin.
Lassel on pôo sgôrà per el giardin
sto pôver angiolin!
L'è pocch che l'è vegnuu del paradis,
e, fors, gh'è anmò duvis
de vegh i sò alett d'or!
Lassel on pôo sgôrà chì in mezz ai fior!
Lassegh almanca god sti primm moment,
intant ch'el sa nïent;
intant ch'el cred che i fior sïen eterna,
che no ghe sia inverna,
che i rœus non g'abbien spin:
com'el vedeva in quij sò primm giardin.
Pur tropp, de chì pocch mes, tutt sti bej prœus
de vïœul e de rœus
restaran lì strasìi sott alla prinna,
e sta cara aneminna
la dovarà capì
come vaghen i coss in sto mond chì!
Pur tropp, de chì pocch dì ghe toccarà
l'Esuss de studià!
E, adree all'Esuss, chi sà, pôver bagaj,
che filza de travai,
prima de vess a segn
de comparì col mond on omm d'ingegn!
Oh, se 'l podess vedè domà on moment,
cont i œucc della ment,
che diànzen de ortigh, de spin, de sass
salta fœura, a ogni pass,
per chi vœur vess quajcoss!
Sì, che 'l vorav restà in sto mond baloss!
El cercarav i alett per ficcà 'l vell,
e tornassen sui stell
a god, coi angiolitt, quij bej giardin!
Bonna che la mammin,
con vun di sò basitt,
la pò tirà giò i stell e i angiolitt!
A on brutt Bagaj.
Oh, pòver àngiol — desfortunaa!
Quella madregna — della Natura.
che brutta vesta — che la t'ha daa!
Oh, pôver angiol! — In che figura
te comparisset — trà i tò fradej
sul gran teàter — dell'impostura!
Ecco, intrattanta, — tutt i bebej,
tutt i bonn grazi, — tutt i basitt,
hin per i àlter! — Hin per i bej!
Oh, pòver àngiol, — suga i oggitt!
Ven chì!... Fa nanna!... — Dorma con mì!
Chè, in sto mond birba, — pien de folcitt,
l'ùnegh remedi — l'è de dormì!
Fa nanna, e torna — per on moment
dove te sèret — prima d'ess chì.
Che providenza, — se, inscì indorment,
el sgòrass via, — fœura di guaj,
senza agonia, — nè patiment!
Fors piangiaràven — sul sò bagaj
el pà e la mamma, — che 'l ghe par bell...
Ma tucc diraven — per consolaj:
«Quell vòster pòver — angerottell,
che l'era tanto — malsabbadaa,
adess el sgora — viscor sui stell.»
Ma mi, che plati — sul ben, sul maa,
sont mi che dorma, — che fa di sogn!
St'àngiol, intanta, — l'è dessedaa,
e par che 'l disa: — «No g'hoo besogn
che te me ingùret — al mond de là!
Sparmiss i ciàccer, — Martin-taccogn!
«Lassa che faga — quell ch'hoo de fa!
La providenza — la sa ben lee,
per quel che manca, — cosse la dà!
«E ti, poètta, — fors no tel see?
Sott a sta scorza — la me pò mett
spìret, legrìa, — talent assee
«de crèdem nanca — tant imperfett;
o, almanca, — forza de compatì
quij che ridessen — di mee difett!»
Ah, scampa, scampa — come l'è inscì!
Scampa!... E procura — che on dì la gent,
guardand ai òper — l'abbia de dì:
«L'è mej di àlter! — L'è bell de dent!»