Hin sti do classa de ciarlatan poetta
Hin sti do class de ciarlatan poetta
i Petrarclista e i Arcad; e sappiee
che l'ha reson la Frusta del Baretta,
chi hin bona part copista per mestee;
parabolan, che drœuven la rezzetta
de serviss di rezzett del temp indree.
Trovand insei costor la suppa fada,
no dan via che menestra rescoldada,
Sti Petrarchista hin tucc a ona manera !
Tucc vœren lamentass de gamba sana!
La soa dea, siel pϝ vera o no siel vera,
già l'ha d'ess ona tigra in forma umana.
Chi ha la motria, chi i dœuj, chi se despera,
chi è gelos, chi è tradit, chi ha la mattana.
Hin pienn sti rimm d'amor, de guaj, de rogn,
e hin sti poetta tanc martin taccogn.
Ora domandi mi: qual sarà mai
el caratter fettiv ciarlatanesch,
se no l'è quell de sti seccastrivaj,
pastrugnador e scimbi petrarchesch?
Para, voltia, messeda, e tocca, e daj,
coi solet fras no fan che di grottesch!
L'è propri tutta fava a chi le menna,
e l'è semper l'istessa cantilenna.
I ciarlatan d'Arcadia hin insci anch lor!
Hin tucc o pegoree o bovirϝ ;
coi ziffol e i ghitarr se fan onor;
e, a credegh, canten come rossignœu.
No parlen che de lacc, castegn, erb, fior,
de grott, gabann, bosch, praa, vign, camp e brœu,
e de vacch, e de pegor, e de caver:
freggiur de no ess guarii gnanch de san Maver.
Gh'han de bon ch'ogni ninfa o pastorella,
(ch'el vœur di ogni villana o bionda o bruna!)
l'ha per neccessitaa d'ess semper bella...
chè, in Arcadia, de brutt ne nass nissuna;
là, poet, mudand el nomm, la parentella,
de quij campagn tucc s'en spartissen vuna;
ma, quant a frutt n'en ponn regœuj nient,
via del prim estem che dà via i patent.
Quest donch l'è stil, quest l'è'l pensà ordenari
de sti pastor de nomm, ch' hin nient manch
a mé parer de quij tal strafusuri
che fan de strappadenc, de saltimbanch.
Quij marter van col solet formolari
fissaa a memoria a recitall su franch;
e i Arcad, ei custod e sottcustod
squas tucc rebatten semper l'istess ciod.