Jump to content

Aiva da mont

From Wikisource

Aiva da mont

N'aiva serena arjentina
la toma, la bagna le crode,
le goze le sbriza, le bagna dut cuant.
Le crepe che bef de sta aiva sarena
i é negre i é slisce i é bele limade
e l'aiva la toma con forza dal aut.
Dut chiet l é intorvia
e ilò l é n crabal
che centa, che scraia
che fas se fermà
duc cuanc chi che sent
ntel chiet de chi crep
l jeme l slament
de chel'aiva sarena arjentina
che toma, che sbriza che bagna
le crode limade da dute le goze
che sauta contente via e ca;
i se ferma e i se bagna
ma i resta contenc a vardà.
Senza se intende che intant
le ore passa, le cor
come chel' aiva sarena arjentina
che toma, che bagna, che lima
e che sliscia i sas e le crode.
E l'aiva arjentina che toma
se ferma, se slargia japé
e chieta e sarena
n lach l'à injigné.
Chel lach no se ferma
ma toma saren arjentin
e sbriza inavant sue goze via e ca.
N bel sol le inlumina
e color de ogni sort
ven fora da l'aiva
che toma arjentina
che sbriza che sauta
che mai no se ferma
che semper se n va.
Japé de le crepe chel'aiva sarena
la giava ju sot nte tara
la cor a se sconde nte pra
dut bel vert,
e dessot ntel pien
la torna a centà.
N'aiva sarena arjentina
ven fora e contenta ai picui guziei
ai fiori a le arbe a bestiam e a la jent
da beve, sarena la i dà.

A.L.