Jump to content

Page:Progreso - 3a yaro.pdf/92

From Wikisource
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.
This page has been proofread.
62
PROGRESO

per qui li blindigas e venenizas la fideli, e penas mem trompar la publiko. Yen to quon on povas respondar a la hipokrita liberaleso, quan la fanatiki afektacas, kande li parolas avan la publiko.

La Revue (Paris, 1a februaro) insertis artiklo de 4 pagini : Inter Idisti ed Espe­ran­tisti, en qua So Couturat respondis a la malveraji, quin So abato Richardson, ja plurfoye refutita, repetas kun obstino. On opozas ad il l’opinioni tre klare reformista di abato Peltier, fondinto di Espero katolika, quan So Richardson pretendas « durigar », ed on konkluzas per komparenda texto extraktita de la Krestomatio. Ni expektas, ke So Richardson deklaros, per sa triopla parolo di Espe­ran­tisto, di « Anglo » e di « nobelo », ke ta texto di Zamenhof « ne esas Esperanto » !


KORESPONDO

* Response a l recension de mu article Abstracti Verbal-Substan­tives per Sr Couturat[1].

L metod de Sr C. en refutation de opiniones stranjeri (alieni) mementa me l famosi batal’e de Don Quijote contra l molines. Il montra vicies ne existent, e pos haver combatet e mocat les, pensa se victor en l question. Sur pag. 700 Sr C. dice : « Ni ne vidas per qua moyeno… distingar coron de coronation ». Esque mi ne ha montrat ce sat clar pag. 23 de Dis­cussio­nes ? Mi ha scrit : « radic fundamental + vocal conjugativ », do ne coron ma almen corona. Ma anque ce ne pote eventuer, nam l form curt derivat inmediat de l radic verbal significa (pag. 22) alque abstracti absoluti, un facte, l curt action, l concen­tration de l concept verbal. Do solmen un teorist fanatic postularé l possiblitá de formes teorial ne havent practical valor. L « coronation » es un procedur sat long, talmen que nullo usaró l form curt « corona », quel anque distinge se de « coron ».

Plu Sr C. parola de l conjugation en ‑er, quel contine omni « nereguloza » verbes, sublineante ce parol e evocante en l lector un fals idé de mu system, dum mu conjugation es unic e regulari por tut verbes. « Tale », il scri, « on penas regulizar ta verbi e retrovar la naturala derivaji… kande on ne havas la kurajo regulozigar li, quale facas Ido ». Con altri paroles, on reprocha nos, que noi pena disvolver l nod Gordian, dum Ido fanfaronas que it ha tranchat l nod. Ma qué es demonstrat per tal tranchation ? Esque on pote recon­structer un nov nod de l mutilat peces ?

Plu a Sr C. formes « casion, defension, responsion » ne sembla esser plu natural e plu bel ca Idan : « falo, defenso, respondo ». Unesmili formes defensio(n) e responsio(n) es pure latin (vide Diccionare etymol. de M. Bréal e A. Bailly) e casion existe ancor hodie en composition « occasion », do ne pote esser innatural ; e duesmili, qué do impedi Sr C. constructer l curt formes « case, defense, response », queles en omni case es plu bel e plu natural ca « falo, defenso, respondo ». It es

  1. No 23, p. 700.