Jump to content

Gerusalemme liberata/08

From Wikisource
The printable version is no longer supported and may have rendering errors. Please update your browser bookmarks and please use the default browser print function instead.

work in progres

i84

Canto VIII

Àrgoment.

On mess vanzaa per grazia el fa savh
Al bon Goffred e vita e mort de Sven.
Qui/ et Italia han creduu quell che no te ,
Che noi t abbia Rinald passada ben.
5* abbinen , se rebellen , fan vede
Che la gh 9 ha pizzaa Alett el ffugh in sen.
Andana contra sta folla eh' el le assedia ,
Goffred con pocch parali el ghe remedia.

»

Lj'era fdrnii el bruti temp, no gh'erapu
Né «lenza , né tempest, né Iron, né vent;
E lassand Y omm in lece lu de per la ;
Spontava già l'aurora alegrament ;
Ma quij ch'hin staa el motiv che vegniss su
Quel! temporal , n'even gnanrnò contenta
Anzi pu infuria? s' hin mettnu sott
Astagòrr cont Alett a fa compio! t.

■ Alett, guarda che ven, né coi nost trusc
£1 podem impedì , colù a cavali ,
Che tra tane mort l'è r unegh vanzausc
Che i nost n'han minga savuu fk a coppali.
Lu el dirà el cas del so prenci p raspusc,
£ di compagn ch'hin mort per segui tali;
El dirà tant de mett voeuja ai Franzes
D' ave Riuald ; s' el torna , a revedes.



i8S
Te see cossa vceur di quell farabutt,
L'è necessari de tajagh la strada 5
Va là tra quij monsù : s' el parla , ajutt.
Lassel parla , e poeti volta la fertada ;
Fa che Ingles, Italian, Svizzer, e tutt
Li' esercit el sia el bosch de la Merlada ;
Quij ch'hin amis faj deventa contrari:
Cascia tant foeugh ch'el camp el vaga alari.

L'è to impegn, te Tee ditt in sul mostacc
Del noster gran Pluton, s' el te sovven.
Insci el ghe parla , e quest l'è anch d'avvantacc,
Che colee pronta la respond: sibben.
Intant riva, quell mess ch'era in viacc
Dove han alzaa i Franzes el terra pien j
E el domanda: Chi voeur famm sta finezza
De menamm subet dove sta soa altezza?

Mi mi, mi mi, responden, e adrittura
£1 menen de Goffred i curios;
Lu el vceuss basagh la man che fa paura
Ai Turch , e pceù el ghe dis tutt respettos :
O scior, che per prudenza e per bravura
D' on eoo e l' olter del mond te see famos ,
Vorev podè sta mej de novitaa,
Ma ... 5 chi el tre on gran sospir per ciappà fìaa.

Sven, ficeu sol del re danes, che Fera
Gloria e soslegn de quell bon Cristian 7
L' ha avuu petitt d' entra anca lu in la s'eera
De quij che fan la guerra coi Pagan;
Ne compassi on del vece che se despera,
Ne l' incomod e el ris'c d' andà lonlan ,
Ne el regn ch'«l pò toccagh de 11 a pocch dì,
N' occorr, no ponn desloeull: l'ha d'ess inscì r

Voi. Vlh 11



•*fto •

£1 gh' aveva la botta d'impara
£1 mestee de la guerra di fatt toeu;
1/ èva rabbia e vergogna a tira là
Senza ess miss sui gaanett col fann di soeu;
Tanto pu ch'el sentiva a nomina
Tra i brav omen Rinald anmò fioeu ;
Ma el manch penser 1' è quell de fass onor,
El mazziss l'è la gloria del Signor.

Donca , senza perd temp , el se forme
On esercit de pocch , ma quij pocch bon ;
1/ andè a Costantinopol , e el rive
In quell loeugh san e salv coi compagnone
£ là l'imperator el le loggia.
Là venspceùanch quell tò messcoi commissione
Cuntand come Antiochia la s'è resa,
£ in che mceud dopo la se sia difesa.

Difesa, benché, fussen in impegn
I Persian per Usuila a tucc i slee ;
Ch' even lane eh' el pativa che in quell regn
No fuss restaa ammalaa né presonee.
£1 di ss de ti, di toeu soggi ti pu degit,
Finché el rive a Rinald , e el n'ha avuu assee,
£ lì el cuntè, no lassand foeura on elt 7
Tucc i azion de sto bravo g io vene ti.

El diss , infin , che i Franzes a' even miss
Sott a Gerusalemm per dagh el tast,
E el le invidé de toa part eh' el vegniss
À tutta manca a vora del pospast.
Podii pensa. come el se resentiss
Quell gran brav gioven quand tocchènnsto tast.
L'è pien d'ansia, noi ved quella sant'ora
D'aa-da tra i Turch ; de metti sott e sora.



187

El moccolla e el ghe par de restii bass ;
£ d' ess respelt ai olter on lifrocch ;
S'el consejen e el preghen de fermass,
El ghe dà a tra giust com' el papa ai scrocch.
Tutt queJl che ghe rincress 1^ a no trovass
A part d e la toa gloria, eavennquej pocch;
Che ghe sia pceù mal vitt, priguer , intrigh
Che casca el mond y no gfaen importa on figh.

£1 va incontra lu istess al so destin
Con gran premura, e nun già vemm con lu.
No l'è sonaa el prim segn de mattatili
Che l'è in viagg, né el voeur speccià depu;
L'ha geni a sbrigass prtst , noi gh'ha olter iji f
Lu el comanda, e n'occbrr dottoragh su$
£1 cerca i scurlalorj, e i cattiv strad
No ghe dan penna, ne assali né imboscad.

£ de falt en trovassem assossenn,
£ ne tocche de fa par ice degiun ;
Ma i nemis restènn mort o che scappènn^
£ pan n'en tocche pocch , ma on poo per un.
Con sii vittori e i ris'c che se p asseta ri
No gh'è mai staa i pn ardimerifcos de nnn ;
Quand ecco inanz riva a la Palestina,
Se semm postaa a ona teiTa lì vesina.

Lì, de qui] mandaa inanz a fa la spia,
Sentem che pocch lontan gh'è di rumor ;
Che franch gh'è on gross esercii a la via
A tane arma, bander, tromb e tambor.
£1 noster cap, come nient en sia,
Noi muda vos ,' penser , cera o color ;
Benché a paricc d'"«n olter naturai
Sta nceuva la acusassde eervizial.



i88

Ma el dis: Allon, fioeuj, scmm franch del dent,
O martirj o vittoria, aito a l'impresa $
Speri de veng, pur morirev coment,
Che la vita in sto eas Tè pur ben spesa.
Chi, fiauj, dove semm presentement
A gloria nostra $' alzarà ona gesa ;
E qui) che nassaran per l'avvegnì:
Chi i tal, diran, han faa de chi fin chi.

Insci el parla, e el desponn i sentinella
£1 dà i orden e i post com' han de vess ,
£ el vceur che dormen tucc armaa , e de quell
Ch* el ghe comanda Y è esempi lu istess.
L' èva in l' ora eh' el sogn l'è sul pu beli ,
Giust su la mezza noce o alroanch lì appress,
Quand dènn su i Turch a sbragalà tant fort
Ch* avaraven asquas dessedaa i mort.

Sbragènn a l'arma, e con disinvoltura
Sven Tè in camp prim de tucc già beli è armaa ;
Che oggionviv che tran fìamm, che positnra,
Che beli' orgceuj ! 1' è degn de vess retraa.
Già i nemis n'hin attorna, e già adrittura
Re&lem in jpezz de tucc i pari serciaa ;
Semm circondaa d'on bosch de spad, delanz,
Hin tant i frizz che fiocchen ch'hin d'avanz.

A neh quant fusseni de numer molto manch,
Che seyem fors el cinqu per cent appenna,
Paricc ferii e par ice uè pu né mandi
£n lassessqm stripgaa là a la serenna ;
Ma tane mort . e ferii no se san gnanch ;
Che no gh'è ciax de illumina sta scenna j
Emm pari a danp e a cattano su, eh 'el scur
£1 scond i nosfer dagn, i nost bravur.



i8 9
£1 noster cap pero , eh' fi vanza sor a
Col eoo avolt*^ anch tra el scur el se ved ben ,
£ a guardagh fiss se cognoss ch'el lavora
Com'el drovass la ranza a tajà el fen. (scora
Gh'è on mont de mort, gh'è on fiura de sangu che
Che fan argea e fossa al prencip Sven ;
Dov'el riva el mett scagg ; gh'è la lusnada
In. qui) ceacc viv , l'è on fui meo la soa spada.

Insci senza reposs se combatteva
Infìna tant che l'alba la spontè,
£ la noce la de Iceugh, che la scoadeva
Quell gran macell terribel che se fé ;
O che spaventa che affanni nissun credeva
De trova quell brutt cas che se trovè;
Gh'è on gran sceul de cadaver su la piazza,
£ di nost viv gh'è amalasiant la razza.

No semm, gnanch oent,quand sevem già dò milla;
O chi r è el pass in deve casg V asnin ;
A on. brutt spettacol de sta sort, per dilla,
No soo s' el se turbass el prencipin ;
Ma, alzand la vos con cera anmò tranquilla,
Fenun , el sbragia , anea nun l' istessa fin i
Lor hin già lucici , en' han segnaa el sentee
Cont el so 6angu y andemmegh prest adree.

Insci el àis : , e col volt pien'ne legria,
E el spiret, cred , già me^z in pàradis,
Costant , senza 'aconipones el se invia
Contra la maggior furia di nemis :
Se i arma fussen de diamaht, per via
D'ess battute e rebaftiui, saraven li»:
L* è tott ai tfiagh , besognarav fassali
Quell cofp- tuU <fe eoo e pee per médegtll.

li *



  • 9 °


L' è se pò dì on cadaver che combat t,
Sostegnuu in peé de la soa gran vertù.;
Noi se stracca 7 ogni colp el le rebatt ,
E el dà pussee, con pu ghe dau a lù.
Quand ecco ven l'avanz del Carlin mail;
On gigant furios che fd de pu. ,
£1 ghe va addoss, el strameuna, e el s'uniss
Con paricc d' oller ; tant eh' el le forni».

Quell bravgioven Tègiò lu:o che magoni
Ne gh' è tra nun chi possa fann vendetta ;
Sia testimoni el saugu del me patron ,
£ queir anema santa e benedetta :
Lee el le pò dì, se allora hoo faa el pollron,
Se hoo tolt la strada de passalla netta;
Ah , s* el fuss piasuu al ciel che avess daa i ant,
L' hoo stracercaa .propri a daiuee cuntant.

MI sol mezz viv resti destes appress
Ài compagirinort ; nissun me cred insci.
Di nemis no soo ditt cossa eu fudess,
Che reste tramortii fceura de mi;
Ma pceu accorgendem d' ess toruaa in .mi istess
Quand dervi i amee guardand de chi e de lì,
El me par nocq, e de.vejdè ofla lant
Cont on ciar fìacch come s' e) fuss tra el funi.

Gb' èva denanz- ai oeucc ona frignerà
De no podè desti ugu uè invera n» indmz;
No saveva s' ej fusa veta a no, (ver*,
Come fuss desse^a». gnanmò dedrtza ; . .
Ma i fer4d i sentì p<EÙ de inanera»
Che me paiiva d'avegh den* i fàfmy
Sul terrea dur de . ^occ a l'»ari%Vuact,
Figurev, mi ch^;,tpaswi? potfekufeal •



» »



Se awisinava intant comodamene
Quell ciar ; e insemina on bisbili quieti;
Alzi i palper, qua nel mei sont vist arent,
Ma ghe vorav a faj sta su on palett $
Vedi con dò candir duu sgobbiggent
Come in vesta.de camera e in zibrett;
E el me dis vun: Confida in quell che fò
Tane voeult di grazi senza fass prega.

Insci el me parla , e poeù el me fa ona eros
A la papaia dcslendend la man i •
E pceù el borbotta di orazion sott vos;
Cossa el disess, noi soo de Cristian:
Su r pceù el diss, e mi lesi e spiri tos
Solli su , e el par ebe sia slaa semper san ;
Anzi non sol no gli' hoo ne maa né macol,
Ma. sont pu fort per segn del gran miracol.

I guardi estategh , e anmò stanti * cred
Quell ebe 1' è on fatt d' eterna veritaa \ ■
Talché el dis tuo de lor: Che. poca tedi
Che dnbbj hin quist? cossa slet incanita? -
U è el nost corp tal e qual come el se ved,
D' oss e de carna , e semm duu pover fraa
Che lassaa e) mond emm tolt chi on romitagg
Per servì Dia , content d' acqua e d' erbagg.

Mi per soa gran bontaa sont staa sceruii
De Domuedè per vegnì chi a, guari tt ;
Che tane vceuit ei Signor él s'è servii
Fer fa di coss sUipend de fiacch , soggi tt -,
£ noi vorrà che quell corp <h? ha vestii
Od gran .spirct el. resta derelitta
Corp e spire t che unii pceu'à son de tromba
ògoraran alt pu biaoch tf ona. colomba.



19*

"Vuj dì del corp de Sven che l'ha d*avè
Giust là ona tomba' sontuosa e bella,
Che la sarà con gloria e con piasè
Mostrada a did a chi vorrà vedella ;
Ma guarda là tra i steli in dove gh' è
Quella pocch manch del so , quella gran stella ;
Ya adree a quij ragg, che qui j te daran nceuva
Del tò patron, marcand dov'el se treeuva.

De quella stella o pur, se dighi ben.
De quell so vedi a vegnì giò adrittnra
On ragg sultil come on ni d'or ch'el ven
Sora quell corp a piomb giust in mesura.
El resplend de manera el corp de Sven
Che tucc i piagh ghe fan ' bella figura ;
Talché el cognossi subet anch in mezz
Al sangu caggiaa e tane omen tajaa a pezz.

No l' era vohaa in giò , che anzi el guardava
Al ciel che l'è staa semper el so. «pece,
Cont on cert alt ansios ch'el dimostrava
D'esstuttpien de fervor quell corp* già freccj
Com'el fass anmò guerra, l'impugnava
Con la drizza el spadon , tegnendel strecc ,
L'olirà el l'èva in sul coeur in d'on' azion,
Come sa&av ch'el domandass perdon.

Ghe lavi i piagh col piang, e tant e tant
La gran penna che gh' hoo no posar sfogalla ;
El toeii a Sven quel) bon vece la spada in tant,
Ch' el par che ghe rincressa de lassai la :
Questa, eldis, che in ito dì l'ha faa già tant
In man d'on gioven ch'ha savuu drovalla,
Sta spada che l'è annuo tant sanguanenta ,
Come te sagrane, k var per Venta.



Però l'è destina* che se la lassa
£1 patron mort ; che no ghe vegna su
£1 rusgen gnanch per quest , ma che la passa
In man d' on olter brav tant come lu ,
Ch' el taja giò i nemis , che je sconquassa ,
Ch'el se le sappia (a vari on poo pu;
£ che tra i olter l'abbia a batt con questa
Golìi che ha coppaa Sven fin ch'el ghe resta.

Solini an l'è staa quell, e Soliman
L' ha de vess toh del mond giust con sia spada,
Ciappela donca, e va tra i Cristian
Là sott ai mur con quella grossa armada ;
N' abbia pagura , anch eh' el sia tant lontan,
D'ave cattiv inconter per la strada:
Va franch e altgher con l'ajutl de Dia,
£ -fa cunt che l'è lu quell che t' invia.

£ quand te rivet là , l'ha d'ess tò impegn
Che te see viv per quest, a savegh dì
La gran bontaa d'on spi re t insci dtgn,
La costanza e i prodezz de fa stupì;
De moeud che con st'esempi in pu d'on regn
Paricc se moeuven a fa anch lor insci ;
£ adess e via d'adess alzand la eros
Abbien d'armass i cceur pu generos.

Besogna mò che adess te diga el resi,
Chi con sta spada abbia d 1 ave st'onor $
Quest T è on gioven anch lu , Rinald l'è quest
Prim de tucc per fortezza e per valor:
Daghela , e digh eh' el se resolva prest
A sta vendetta che voeur el Signor.
Ch'eel, che non eel , vedi in del dagh a tra
On miracol de famm trassecolà.



«94

Dove l'è el corpdeSven ghe vedi a alzass
On bellissem sepolcher tutt a on bottj
Ghe resta denl el prencip in quij sassj
Come la sia , per mi no soo nagott.
£1 gh' è su T inscrizion per iuformass
Del nom, di fatt de quell eh' è saraa soft;
Semina guardi ai paroll, semma stupii
Guardi a quij sass , e resti anmì impietrii.

Chi , el dis el vece , arent ai car arais
£1 starà el corp del tò patron sconduu,
Intant che i anem stan in paradis
Ringraziano Dia de quell eh' è succedo u ;
Yen mò adess al reposs, che me duvis
Che noi sia pocch el temp che t' ee piangimi;
Te dormi ree- sta noce in la mia grotta,
Per imtradatt doman pu abbonorotta.

Chi el tas , e el me fa anda per cert streccioeu
Semma su, semma giò stracch e sndaa,
Finché rivem al fin d'on sentiroeu
A refugiass tra cert sasson scavaa ;
La col compagn el tend a fa i fatt sceu,
E el god coi lòff e i ors la cà a mitaa;
Che anch i vi per coi sant no gh'han venin,
£ i ors e i lòff deventen can barbi n.

Gh'hoo àvuu de scenna erb e radis,esora
On poo de paja gh T hoo dormii de rè ;
Ma appenna in del s' è dessedaa 1' aurora ,
E comenzè el prim ciar a fass vede,
Che soltè su beli e vestii in queir ora
Coi duu remila .a prega Domnedè;
In fin de quell bon vece boo toh licenza,
E col so indriu sont a la toa presenza.



El Todesch chi el fa pont. Goffrcd ch'el sent
Sii novitaa l'è muff e pien d'affami,
£ el respond : Galanlomm , gh' il mo nient
De pussee akgher de vegnì a cuntann?
Come ? gent Uni ami sa , e bella gent ,
L'ha mò incontraa insci in pressa el so malann?
Quell vosler prencip no l'è pu trai viv;
£ u'emm gnanch vist el so ch'en senni) già priV.

Ma che ? sta mort , slo strazi el var pussee
Che cento regn, che tult l'or del Perù j
£ tutt quant i trionf ponn stagh indree
Di scior Roman che faven taut de pù.
Quisl hin miseri de dagh dent i pee,
Respett a la corona eh' han lassù :
Là mostren i so piagh eh' hin pu brillant
£ pu prezios e bej di diamant.

Ma t) che l* ee de scampa anmò quej poo
Chi giò in sta vali de lacrem e miseri,
Fornissela de piang, alza su el eoo,
God che sien fceura de sti tribuleri.
Quant a Rinald, dove el se sia noi soo,
Che no poss scceudet el tò desideri ;
E no te doo consej de cercali gnanch,
Quand no te sappiet de trovali del f ranch»

Sto descors el .desquàtta la bornis,
E el ten Rinald in tucc pu viv che mai;
Chi sospira al so noni, e gh'è chi dis :
Pover marter 1 fors anch l'è in mezz ai guai.
Cunten i so prodezz contra i nemis,
£ fan a gara e el loden finamai;
£ en disen tant con tant calor, che a feda
Quell bon Todesch Tè grazia ch'el ghe creda*



r



I96

Intantafina che con sti resoti
Gh'han tucc già i lacrem fina a mezza strada.
Color eh* hin solet a arida in -volli on ,
Tant per vede de. fa quej rebellada,
Menen boeu , vacch e pegor a monton ,
Gran , biada e fen per manlegnì )' armada \
Ruzzand a cà sui car del ben de dia
Senza' bolletta de la mercanzia.

Portènn costor on segh che ogni marzoccli
L' avarav capii quell che Y importava 5
L'è l'armadura de Binald in tocch,
E el vestii sanguanent; e come eJ stava!
Subet &' è spars sta vos , e passe pocch.
Che per tutt s'en parlava e straparlava.
Corren luce sbuttopandes per vede
Qui]' arma ; e s alzen in ponta de pè.

Veden la gran corazza che sbarlus,
E el scuà che gli' ha su 1' aquila scolpida f
Ch' hin semper staa lusent, semper in us
£ han faa semper la prima reussida:
£ adess ch'hin brutt de sangu e pien de bus
N'han magòn , rabbia, e i veden inivida ;
Ch' hin in stat de cavann pocch o nagott
De quij di ferr e strasc e veder rott.

Tntant che tra de lor van tontonand
Sn qnell brav gioven come el possa ess mort ;
Goffred el ciama el cap, cert Aliprand,
Che per roba di viver Y è el si fort.
Cosili 1' è s'eett e liber , e parland
Noi ghe melt franza de nissana sort:
Dov'ét toh sti arma,, el ciama, dimmelciar,
£omè se tei cuniasset al nodar ?



t >97
Quel] el ripone!: Qh'è on Iceogb di* Te lon tari

Dò giornad a on pedon per moeud de dì,

L'è on praa in mezz ai - collimi foeura de man

In ani con 60 de Gaza li per 1):

Yen gÌQ on fossett de l'alt , e posi piati pian

El va tra i piant senza asquas fast sentì;

L'è on loeugh de scondes i assassiii 4e moeud ,

Che in mezz ai piant gh'è i giusliziaa sui rceud.

Chi cercavem anch nun de fa el fatt nost >
Se gh'era ona quej mandria de roba;
Ma inscambi arent al foss in d' on cert post
Emm vist on soldaa mort de fanti staggia.
Vedend i arma e l'insegna ognun s'è inost,
Che insci brutt hin lolt via senza falla.
Mi ghe voo sarà per guardagb in cera ,
Ma el eoo che importa pu , quell mò noi gh'era.

Mancava anch la man drizza; even passaa
I stoccadazz el corp de part e part $
E l'èva el moriott desabitaa
Con sa l'aquila bianca la in despart.
Intant che per savenn quej novilaa
Andava sbarloggiand de tucc i part,
Hoo vist on boviroeu ch'el s'è accorgimi
Di fatti nost, e già el tujeva el duu.

Ma seguitaa e ciappaa senza intorgnass,
Sentii i domand el n ha savnn respond:
Ch' el dì inanz avend vist a destanass
Paricc soldaa del bosch , el s'è andaa a scond \
E el cuntè come vun de lor Y alzass
On eoo taja, tegnend i cavi) biond,
E d'ave spionaa tra cert brocchett
Che T èva el muso d' on. beli gioveaett.

Voi ru '* ,



ig8

E che còl ii el tacche al pom de la sella
Quell eoo guarnaa in d'on pann de persiana;
£ el ghe gì onte de pu sta bagattella 7
Che quij even vestii a la cristiana.
Mi foo spojà qnell corp , e piangi in quella
Su sto sospett coi lacrem a riana ;
Toeuss poeù su i arma, comandane! però
Ch'el seppe)! issen subet de par so.

Ma se quell corp l'è qu*H che mi poss cred ,
Chi pò mai fagh quell' onor ch'el meritta?
Ne Àliprand el dis olter a Goffred,
Che la soa istoria in pocch el l'ha già ditta.
Goffred noi sa com' abbia faa a succed
Sto fatt, e el ghe patiss, ma el ne dubitta;
£ el vceur savè chi ha toh via la scigolla,
E recognoss quell corp ch'el par on' olla.

Intant compars la noce con l'andrienn
De felpa scura recano aa de steli ,
£ tucc longh e destes s' indormentènn ,
Tjio pensand pu a desgrazi né a gabell.
Ti mo Argillan te paret in di penn
Del purgatori, e t'ee voltaa el cerve!],
£ te see el sol rabbiaa ; inquiett , che in st'or*
No dorma e traga el lece tutt sott e sora.

L'è nassuu in riva al Tront sto malandrina
Fogos, ladin de man e de paroll $
Taccand garbuj con vari cittadin
L'ha faa ona vita de scavezzacoll.
L'han bandii, e allora d fava l'assassin,
£ el vagabond per ultem si tracoll :
E td s'è faa poeù soldaa chi in Asia , e adess
El se fa onor saldacd tUcc i process.



199
In (in su l'alba el sarc i oeucc; ma che?

No V èva' minga on dormì savori i.

L'è starla Alett eh' el le malefiziè,

Lassandel locch, pesant e tramortii.

li 9 ha s travolta a costà la ment, e Tè

Inquiett , torber , anch eh' el sia supii ;

Ch* el le noeu* col mostragh di brutt figur,

Come i lanterna magegh fan sul mur.

La ghe mett sott ai oeucc on corp smocciaa ;
On gran corp senza eoo , senza man drizza,
Che ten con la sinistra el eoo tajaa ,
Mort ^anguanent che anmòel se moeuv e el sguizza
£1 sbanfa e el dìs quell eoo paroll mes'ciaa
De sangu e de sajutter e de stizza :
Veri dì, Argillan , fa prest , ro ernia el fetton }
Scappa lontan del marcadett Buglion.

Chi de Goffred ve salva e di seeuingann?
El ve farà V istess che V ha faa a mi ;
Noi pensa olter colù che al vost malann,
E la sta la soa rabbia per sbotti ;
Ma se te gh'ee tant spiret de lassann
On segn ben masiacch , fermet pur ch) ,
Pa i mee vendett: ch'el goda anch lu oltertant,
Fatnm on brindes col sangu de quell birbanu

Mi saront to qompagn insci invesibel,
E te cressaroo V anem e la forza ;
Con sti paroll la pizza on insofYribel
Fccngh in quell corp, che Dio sa s'el se smon*.
Pien de velen, pien d*on furor terribel
L'erva i oeucc sbngguttii , come per forza.
Snbet el s'arma e el perd tutta la flemma ,
Già l'ha i soidaa d'Italia abicaa insemina.



200 "

£1 je redus dov'erèn taccaa su
I arma del brav Rinald., a fa ghemina.
Là in pee d' on sgabellott foeura de lu >
Tant per scoldass el dà el fcengh ala mina:
Donca, èl dis, n'avaremm de fornì pu
De servì a sta canaja barettina?
Sti birbi , ingord de sanga e de danee ,
N'ban de legni donch semper sott ai pee?

In sti sett agn come la sia ^passada
El semm pur tropp , serom coss'hin slaacostpr,
£ se st' istoria la sarà stampada
Anch de chi a on pezz n'avaremm pocch onor.
Tasi che la Cilizia el l'ha qui sta da
Tancred con di artifizi e bon .sudor;
Ma la roba no l' è de chi le • fi ,
I Franzes lader 1' han savun raspa.

Tasi che quand l' è temp de prevariss
De la forza, e del spi re t in comun, *
Tra i primm. che van inànz senza stremisi
Ghe n' è semper di noster qnejghedun ; • •
Ma quand la torta in pas la se spartiss,
No ghe uè on mezz chignoeu ch'el sia per nun j
Hih lor che menen el cazzuu a so mceud ,
Lor gh'han la carna e voeuren anch el broeud.

In olter temp ne saran pars on traver
Sti bricconad; adess . appenna hin busch:
Adess còstor ne fan ref fignà i laver
Con di boccon pu amar e pusseebrusch,
Han cor»r>aa el bon. Rinald sti brutt diaver,
Fan di fati che san olter che de muscb,
E el ciel npl se resolv a fulmina) ;
E no s'erva la terra a sotterra}?



201

Han coppaa el boti Itinald , se sa pur anch
Chi era lUnald ,eno sen fa vendetta ?
L' è là consciaa de pistòla , e Y han gnanch ,
Nò, gnancfy portaa al foripón su ona caretta.
Vorii savenn mò l' assassm del franch ?
E noi cognossii minga a la colzetta?
Vedii por che ne guarden de traverà
I duu Buglion cont el buell invers !

Ma .che serva olter proeuv? ficeuj , el giuri

ÌDee chi on messa! cbe ghe vuj mett la man ) .

he l'hoo.vist in su l'alba, e vel seguii,

A comparimm denanz cont el eoo in man?
Dopo on timel spettacoli me figuri
De soffrì de Goffred roba de can j
L'hoo vist tutt tappellaa, tutt pien de boeucc ,
£ in sto procint lhoo anmò denanz ai oeucc.

Ora, noeti), com'emm de regolass?
Emm de, sta quacc senza vegninn a vuna
Sott a sto traditor, <o sfontanasti,
E andà là sa l'Eufrat cercand fortuna?
Là hin tutta geni de pas , e Tè on paes grass. >
£ in quij cittaa, in quij borgh no se degiuua j
Là semm sicur che ne faràn i spes ;
Anzi en saremm patron senza i Franzes.

Se vorii andà, andemm pur, ilo pensemm olter
A quell pover Rinald: eel raoyt? so daga 5
Banchi se ghe fudèss anmò in vuj olter .
Quell coeur logos , quell cosur de bon confcpagn ;
Adree a. sta poca noi ne farav d' olter
Quel marcadett del eoo: fina ai calcagn j
E, s'alzaràv dov'è el so padiglion
Su. ona cotógna infama on* jscrizion.



Mi per el primi , mi oont el vosi ajutt,
Ch'el vost valor el pò tutt quell ch'el vcevr,
MI, s'el fudess magara in Calicult,
Vorev coni i mee man strappagli el ccevr.
Insci el parla, e intizzaa tace se fan hrutt,
Paren matt de ligà in di carrieeur:
A l'arma, a l'arma el bestion 1* intona,
A Tarma disen tace, né se minciona.

Yedend che sul preneipi la va ben,
La se mett dent Alett coi man , coi pee ;
Somenand rabbia, fceugh, spuell, velen,
La vorav che tace fassen come leej
Despoeù che i Iulian n'hin sgonfi e pien,
La passa inanz che la n'ha minga assce,
La passa in mezi ai Svizzer, e la passa
Anch in mezz ai Ingles: brutta bagassa!

Sti forestee n'hin minga infuriaa
Doma a sentì sto gran sassinament ,
Ma gh'han i sceu piagh vece ch'hin mal sarai,
E gh'è anmo la radis s'han strappaa el dent
Tiren via tace la maschera, e rabbia*
Parlen contra i Franse* sfacciadament.
Menascen de desfaj come nagotta,
Che Todi interna noi pò pu sta a botta.

Insci in d'on gran caldar a pocch a pocch
Se scolda l'acqua, e poeùelbuj, e el s'invia;
E poeu, se cascen tropp inanz di teioech,
Cress tant el buj eh' el va dessoravia.
Gh'è chi mett acqua, ma ghe senten pocch j
2>J o gh'è remedi de tegni} in bria.
Tancred , Guglielmi , Camiti , bon de ferma
Sto gran terreni, hin tace de scià e 4* là.



205

Corren in pressa a armass } còme se avessen
Randa a fa guerra per la santa fed;
A >on de tromba i malcontent già cressen
Per fa on brutt colp, se Dia noi glie prove d.
Senzi che vun de l' olter el savessen ,
Parici intant van a avvisa Goffred;
£ Baltuin 1' è el prim a ciappa post;,
E in guardia del fradell el ghe sia ai cosi.

Sentènd Goffred sii gran bosaidarij ;
L'alza, come l'è solet, el eoo in sùj
£ el di»: Signor y se i legni per fradij ,
Mi el soì } e ti tei cognosset on poo pù :
Via, fa s.a in riga sti eoo de cavij,
E no lassi inorbì de Belzebù ,
Toeugh via la cataratta^ e se con ti
Sont innocrat ; fa eh' el compara anch chi.

Dilt questj el tas , e el se sent tutt a on bott
£1 sangu a surbuì de venna io verni*
Anmò come, quand l'èva giovenott,
Ch' el l'ha del ciel sto spi re t e sta lentia;
£ de tane can rabbiaa el ghen dà nagoit;
Ch'el gh'ha adree gent de (aj sta a la cadenna ;
£1 va inanz spiritos, franch esicur,
E se voeureu baja che bajen pur.

L'ha el pettaboita al stomegh e el s'è miss
Dessora la marsina de la festa ;
L'ha on volt de imperator che splendoriss,
L'è senza guant, senza cappeil in testa;
£ el sbatt la canna d'India , e el s'è prefiss
Domk con quest de fagh dà giò la cresta ;
£ poeti el parla d'on ton pussee che d'omm,
£ pussee asquas del campanon del Donim.



204

Coss' è sii arma , coss* è sto rabadan ,
E chi è colà che ha dessedaa el vespee?
Savii chi sóftt, Tè trii dì posdomani
£ l'è quest el respett che me portee?
Gh'è chi m'accasa, gh'è chi ghe tea roin,
fasci col voster cap ; insci tratlee?
Pretendii fors che vceubbia in genuggbn,
£ scusamm, e cercav la vita in don 7

Ah noi sarà mai vera che on par uè
Insci famos el porta die sti siris!
Chi sia mi , gh'è i mee azion ch'el /an sayè,
£ tutt el mond el le pò di e el le dis;
Ora novuj mò gnanca famm vede
Tropp rigoros ; ti a Ila n de v de nenrfs ;
INo guardi a quel 1 che fee , ma a quel ch'hii faa,
£ in grazia anch de Riuald v'hco perdonaa.

Ma colìi d'Argillan vuj ch'el le paga
Lira y sold e danee quell tizzir&u j
Che Tè ben giust che col so fangu el daga
On esempi a tane olter biridceu ;
£ disend sti paroll el par che traga
La lusnada e el stremiss pu del bordrcu:
Talché Argillait noi rogniss pu ne el boffa,
£ noi voi za a guardagh per la gran foffa.

Qui) poeu che prima faven tant smargiassi
Strapazzando menasciand, mostrand el zuff,
£ che ai ma a come i sbirr de Gaiiass
"Voreven fan a e de cott « de cruff,
Palpaa come i sci gol! metlen giò i sass,
Che sti predegh i fan resta camuff ;
Gh'han in mezz Argillan , pur gh'han tant ccem*
De lassali mena su coi castegnaur.



  • o5

Insci on lion quand el ruggìss e el sbatt
El eoo e la cova e el f ar del gran spuell ,
Se quell ch*el le governa el ghe s'imbatt,
E brusch el ghe menasela su la peli,
Scrusciaa giò el se padima, e diti e fatt
EI se lassa ligà come on agnell ;
E el par che tajaa i sgriff > strappaa i dindon,
Wol se regorda pu d'ess on lion.

Clinton, se pnr l'è vera, e el sarà vera',
Che on angiol svolazzand el reparava
Goffred sott a on gran scud , cont ona cera,
Propri de san Michee, che spaventava;
E on spadon sanguanent d'ona manera
Ch'el sangu ancamò cpld anmò el grondava;
E l'èva torsi quell de lane forfant
Che no creden ni in Dia ne in di soeu sant.

L'è daa giò sto gran buj , e tucc con flemma
Metten giò i arma e paride el beschizi :
Goffred el torna a cà per mett insemina *
E per desponn tnttcoss con gran giudizi;
Perché la maggior cossa che ghe prema
L'è a desponn tucc i macchen e artifizi;
Col fin de fa ¥ assalt tra dou o tri di ,
E tesa Gerusalemm s'el sarà insci.

/


ao6