La fuggitiva
Tomas Gross (1790-1853)
La fuggitiva
NOVELLA
La me vœur scond i lacrim? Coss'ocorr?
Cara mammin, già el soo ch'hoo de morì
nà, la preghi in di viscer del Signor,
che la me scappa nò, la staga chì;
che no me la bandona in sti ultim or;
se la vœur piangg, la piangia insema a mì:
sì, che la piangia pur, cara, che almen,
saront sicura che la me vœur ben.
Ah! Cognossi anca tropp, cara mammin,
che viscer hin i sœu: soo che l'è bonna,
che sont pœu la soa tosa in fin di fin,
che l'è mia mader, che la me perdonna:
via, che la senta, vuj nò on basin:
ghe l'hoo semper cercada a la Madonna
sta grazia, e inanz che vaga al mond de là
sont persuasa che me l'ha de fà.
Me regordi quand seva piscinina
(ah benedetto temp! dov'eel andaa?)
che mì seva el carœu de la mammina,
stava semper attacch al sò scossaa,
lee la m'avarav daa el sangu, l'anima, el fiaa:
com'hoo poduu, car el mè car Signor,
desmentegamm de tutt quell grand amor?
Desmentegamm? Ah, coss'hoo mai ditt mì!
Nò, nò, che me sont mai desmentegada:
se la savess coss'hoo dovuu soffrì!
Che contrast... in che stat me sont trovada...
hoo tasuu finadess, ma inanz morì
l'ha de savell, vuj digh come l'è stada:
che la se setta chì sul mè lettin;
sì, ghe 'l prometti, parlaroo a pianin.
Che no la se desturba, staroo quietta,
ghe cuntaroo tuttcoss senza alteramm,
che la me lassa dì, che la se setta,
el me farà fors ben a podè sfogamm.
Inscì: zà la soa man... ah benedetta
man d'ona mader!... senti a consolamm
in del basalla, e la me da pu fiaa
per cuntagh i desgrazi ch'hoo passaa.
<4»)
Me regordi quand sera piscmina
(Ah benedetto tempi dov^cel andaa?)
Che mi seva el caroeu de la mammina,
Stara semper attacch al so scossaa,
Lee la m^ avara v daa lacc de gajna j
La m^ avaray daa el sangu, P anima , el fiaar
/ Gom'hoo poduu , ear el me car Signor ,
Desmentegamm de tutt quell grand^ amor?
Desmentegamm? Ah eos«^ hoc mai diti mi!
ITòy nò, che m^e ^ont mai desmente^pada:
Se la laveis cost^ hoo donm sot£n I
Che contrast... in che fitat me sont trovada...
Hoo tasua finadess y ma inanz morì
L' ha de sarell, vu) digh come Fé stada:
Che la se setta chi sul me lettine
Si, ghel protMtti, parlaroo a pianin
Che no la ae destwrba, staroo quietta,
Ghe cnntaroo tntti^oss senza alteramm,
Che la me lassa <U, che la se setta,
El me farà fors ben a podè sfogam.m :
I Insci : zjL la soa man , . . ah benedetta
» Man d^ ona mader! .. Senti a consolamm
{ In dd basalla, e la me dà pu fiaa
Per cuntagfa i desgrazi cV hoo passa.
(43)
La se regordarà d^ on Colonell ,
Atnis del nost Pedrin , che Tè staa chi
Ona Toeidta, e ban ditt tucc che Fera beli 9
E dogo via- P ha ditt aneti lee con nu^
£1 gh' arerà i dnu ordÌD. • . Giuste ^eU!
Brara! F arerà nota Luis, si ^ si:
Ben, mi, quell, F era on ann e ifors pussee
Che ghe parlara in natcondon de lee.
!No ^^ era di che lu noi pa^ass sott
Al poggioeu dorè stara a larorè^
Quand fava on segnj d regnerà a la noti
Sott ai fenesteor per podcmm parla: .
£1 piorera a lorers, fa càs nagott,
A quelF ora fissada F era li ,
£ noi farà che piang, e che ginramm
De roremm ben, de ress proni a $po6aa.
Ah mammin! mi bnuara de F amor: '
E le sa el ciel se F ararer spesaa ^
Ma sarera de dagh on gran doloir.
A lee, se aress rolsuu sposa on soldaa^
Donch tasera., sperand in del Signor
Ch' el temp el gh' ararer riinediaa,
E insci, pensandeg^ su tuit i moment^
Tirava inanz senza risolr nient*
( 44 )
Quand rlra on sarà sarà a V improvis
Gh' han d^andà in Russia tace i corp d^armada:^
E r è staa allora quand , porer Luis ,
No podendem parla passand in strada ^
L'ha faa tant e pceù tant, ch^el s^è faa amis
Del Pedrin^ Tè staa chi, e'I m'ba yisada,
Parland sui general, che Pistess di
L* areva ordin de dovè partì :
Mi, cb'el m'é pars on sogn, tutt in d^on tratt
Sont restada li insci come inlocchìda:
M a <juand senti a la sira che V è fatt
Che la guardia Real Pera partida,
EI coeur 9 i pois me s* hin fermaa de batt,
Ho capii che per mi V era finida :
Ho passaa quella nott come in sui spin
Scmper a pianga a brascià su U cossin.
Andava a la fenestra , la darvi va {^^%/y^^
Parendem che m^ avessen domancTaa :
Stava li attenta , ma no se sentiva '
On citto ^ ch^ eren tutt indormentaa.
Gh^ era fceura la luna, e la lusiva
Sul me lett; el vedeva tutt bagnaa
De lacrim : me tornava a butta giò ,
A brascià su el cossin , a piang anmò.
(45)
Mi me credeva de morì, e sperara
De' morì prest per finì quella penna :
Me regordi, cbe lee la me ciamara
Gossa gh^ avess , che né a disnà né a scenna
Mangiava pu nagott^ ma me ostinava
A digh che sera pocch de bona lenna ,
Tirava a man di scus in quaj manera
Per lassagh minga savè quell che Pera.
Ma quella di tre nott poeù finalment,
Stracca de pianga me sont indormentada^
E vedi in sogn stravolta desbaruffent
£1 me Luis cont in di man ona spada
Ch^el me ciappa in don brasc, e 1 me dis : Sent^
O ven con mi, o me mazzi. Spaventada
Fo per fermagh el braso, ma lu pu lest
£1 se desbrojà, e el dis: Bisolv, fa prest.
Mei vedeva denanz torbid in cera
Gol brasc in aria li doma per dasa :
Mi no saveva pu dove me sera ,
Me vestissi , ghe corri adree debass
Troeuvem on legn , lu el derva la porterà ,
El me dà el brazz per andà su: foo elpass...
Ma in quella me dessedi tutt a on bott,
Me trcevi in strada^ gh' è mwun, Ve nott •
< 46) .
Me voki indree stremida per guarda:
Vegneva giò tempest, tirava vent,
L^ era scur scur , se sentiva a tronà ,
E on graa stralusc, cbe gìust in cpieU moment .
£1 sbarlusiss centra la nostra cà ,
£1 me lassa vediè ciar e pabent,
Propi compagn che se 1 fudess del di,
La stanza in dove Fera lee.a dormi.
Cara mammin^ che colp Tè mai staa (piell!
M'è voruu s'cioppà el coeur, me sont trovada
Pien de lacrim i ceu^cc s^usa savell:
L^ era sparii el s^ciarò de la lusnada ^
Ijisci a taston voo indree a cerca el porteli ^
'Yuj torna in cà , sont già deliberada, .
Foo per dervill . . . Madonna che spavent !
Gh^è giò la molla, se pò pu andà dent
Me so9t sentida a corr fina in di oss
I sgrisor de la mort, m^èmancaa el flaa,
Gh^ hoo veduu pu , m^ è gelaa el sangu adoss,
Ho capii oh^ el spropo^ìt V era faa ,
Cké saraven vegnuu a savè tuttcoss ,
Che el me Luis p^r mi già l'èva andaa :
E in qoell mQment d' inferno : esusmaria !
Hqo £»a. ol jppaa pa^, hoo b^mdcmaa cà mia-
(47)
Sont andada de lòccb fina a Modron, '^
Poeù hoo faa rifléss : el Luis V è marciaat
Trii di fa per la Russia , de reson
£1 sarà giamo inanz on tocch de straa^
Come faroò a rirall? e poeù, el pu bon ,
Gossa farev quand che V avess rivaa ?
Preseatamegh? parlagh? damin de cognoss ?
Ona tosa polida de sti coss?
Gh^hoo me fradel Pedrin guardia d^onor j
Gke Fé partii fer tard per sti pari; chi, ^
E me sovven d' ave sentii a descor sh.-- L-iJ^-^.^'j^'
Ghe stanott l'avaray dormii a Trevi :
Andaroo là de In, e per Tamor
Di sant^ el pregaroo a tcenmm su anca mi :
£1 me voeur insci ben, Tè tanto bon,
Gh'el se trsorà siciir de compàssion.
Insci hoo faa — Sont rivada quell moment
Ghe se fìaiseva ciar^ hoo domandaa
A on giovinett che hoo vist per accidente
Se dà el cas cVel Luis Pera alk)gg.iaa
D^on so zio curat^ quest compiasent
El m^ha condott fin là, dov^hòo trovaa
Me fradell, e buttandem ai so pee
L' hoo scongiitTMi eh^ el me tufess adree. '
( 48 )
Gos3a n^ hai faa quell poT.er oristian .
Per tceumm st'ide^a foeura del cervell?
L^ha pregaa, l'ha piangluu, el ma ciappaa i inan,
MI ha bassaa, parland de ver fradell,
Disendem che dovess toroà a Milan,
Che già el Luis podeva nanch vedell;
Ma el s^è stremu, che mi gVoo daa ou^ ogglada,
ET ha y'ìst che già sera desperada.
^. Donca 1^ stimaa bea de sta ai primm dagn^
Sperand col temp che aress de rayyedemm.
El m^ha fada vestii con di so pagn
Sul fa d' on servitor, per »o podemm
Lassa minga cognoss di so compagn :
Quand sì* ha d^andà mónti a cavali, e vemm,
Restand d' intélligen^sa in tra de nun
De fa mostra nagotta con nissun.
De fiitt nissun l'ha avuu el minim sospett,
E in quant a quest la m'è andada benon: '
Gh' aveva però minga el cceur quì'ett,
Che capiva d'ave faa on gran scarpone
E de nott massim, quand che sera in ktt ,
Podeva minga manda glò el magon ,
Pensand a V inquietudin soa de lee .
A no «ave nagotta di fatt mee.
<49)
Quand poeu 9emm:$taaL kmlaa fon twscBt mja,
Che m'é pars de vess franca^ gk^eiiim scrirtRi
Per dofnandagli perdon de qaella teia
Bardassada, e dagh lueuva de nuti don:
Ma i letter, tai «io soo come la ùslj
O hin restaa in posta o sé saraA perdua^
Perchè chi lor me disen proprimmeiit
di* ìa titU sto tenip haa riocTua nmit.
Intani se andaTa inanx à mare sfertaa^
E mi in ttttt i paes dove rìvava
Cercava snhet cimi s^era passaa
£1 tal corp ìnsd e msd { dove ghe sterra
£1 Luis^ -. Vò triì £, ré dau, Pè staa
Chi doma ^er ^ e semper a^e troTava
De vessegh pu Tesina d^ora in gt^l^
E me sentiva tatta jott « sora.
Cara naanUian, e Ve minga de di
Fettivamenfl the titovandem appresa
Gh'avess gust; noi soo minga naaea nd
A di la veritaa cossa voress :
Come adess avarev volsmi mofi
Tant per podè vedelt:, e dessàdest
Piuigeta e me vvtfevn de$pet4
Per la paura et dovdl trova.
3
Insci tfftmezs ai speranz e ai paur
Vivend semper come se fuss sui spio j
Fasencl vitt che noj fan minga sicur
I galeotta i lader, i assassin,
Rivem on dì^ che Fera giamo scw,
A on certo paesett in sui confin
Di Sussi,. e senti ch^era li fermàa .
Per specciann nun qnell tal corp insd faa.
Sera a cavali attaceh a. me fradell ,
Vedi yun ch'el le brascia e basa su:
Ab Signor! le restii de Colondl,
A la statura, al fa el me par tutt lu:
El sé Yolta ... Tè In, Fé prc^ri quell:
Tremi , me bu) el sangu, gbe vedi pu,
Salti giò de cavali a rompicoll ,
Ghe corri incontra e gfae taroo i brasc al. coli.
I lacrim,' el jtremór, T abbattipient -.
M^han strozzaa li i parolì.dent in la gora,
Tant che in qaeU att ho poduu di nient,
E gh^hoo avuu.temp intani de pensagh sora
Al sproposit che fava in quel moment:
Hoo veduu tutt el precipizi : allora
M^è cascaa i man, soni dada indre trii.pass,
£ s(mt restada li come de sass.
<5'«)
Me fradell che Pha yist q^lla figura,
Uhm ùoi mostra, per tceiimm de sto cuntee,
Che ghe ftiss capitaa ona gran premura >
De doTemm manda via in sui duu pee :
Mi r hoo capii ^ sont laltada adrlttura
Sul cavali j in d'on fiaa Pho voltaa indree,
Gh^ho lentaai krìjygh^ho daa ona speronada,
£ indree a galopp come ona disperada.
£1 trovass scur^ Pavé mitiga pfldf'laa, '
£ el vess vestida sa in quella manera,
Per mia fortuna in «piell moment han faa
Gh^ el Luis P ha mai pu pensaa chi ìsera:
£1 Pedrin Pè staa pront, e el s^ è sbrigaa
Cont on mezz termen eh' el pariva vera,
Per podemm snbet corr adree e fevmà, .
Savend nanch lu dove podess andà.'
Dopo d' allora tace dau i corp d^ annada
S'hin unii per andà oontra el nemis:
Oh ! cjuanti voeidt trovandem su là strada
Vedeva a la lontana el me Luis;
V andava via con la testa sbassada
Malinconegh, in mezs ai primm so amit
Senza mai dervì bocca in tatt'el di:*
£ mi diseva : -* Àdets el pensa a uà.
( 5* )
Tra i cdter loe re^onli dm midtina^
Ytg^^nà via 4e &i»Qleiu(cp , di' d Pe^ia
£1 m^ha &a s^p[| ciappandeoL U iiiarmD%
Che doreas rittrànmi db momimfi»:
Hoo naxieb faa on pas» che, tràff I a la sordina
Me rira lì el Luis: Gara mammin!
Hoo sbaosaa el eòo. : , la pò considera
In quiell «lomiDnt coi»e doveva 9tà.
S'hin.Ì9Ì4f ftoilt e dua in pari, e mi dedree
Seguitando QOtr^pégBi d^bn servitop:
Dopò wiies bsksaA , s' hin misa adrce
Andand, insci come se fa ^ a dlscór:
El Loisel pailava di latt mèe ,
Di promoss tht s'émm £^^ del nost MOMt^
Del so magOB ^ del cmzi de no di
Ch^ el gV aveva per vess lonfan de nA:
^E.«L.^<^a pianfinds Mi adess s<nrt via^
£ lee intatHanl cbi sa? se vceultà t«n
La nxndarà' penser« «* Anima mia t
Guarda ) cogMissem., ved ae te vdj ben. -^
GVè staa. dalaa nagott ohe. no nae sia
Scappaa de hoeca sti pareli. Ob almen,
Pover Lttis^'almen tra tane magon
Gfae Tavess dadaista eotuòlaaian:
(53)
Ma me soni traitegnuda. SeguitaTem
A andà imanz tutt i di : F aria gelada,
La nev, el giazz demenemaa che andayem
Pareva che cressessen : su la strada ^
£ tutt in di contoma no trQvavcm
Nanck ona cà che no fudess brusada;
Ereu brusaa i paes de scima al fond,
E el pareva ch^ el fuss la fin del mond.
Tròvayem rott i strad, tajaa su i pidnt,
Deroccaa i pont y voltaa V acqua di fiumm ,
fiasaa i campagn ... No se sentiva intant
On strepit, ona vós che fass presumm
AniilLa viva^ doma che ogni tant
AI boria giò di cà se alzava el fìimm,
E se vedeva di gran ond de fiamm ,
A s'caj^à fcBura intramezz ai rottamm.
No se trovava allogg , no se trovava
Foi*agg per i cava] j roba per nun :
Di magazzin inù-egh de pan , de biava
^e vedeven brusaa con dent nissun:
Se dormiva sul giazz , no se mangiava
Che on crostin de bescott al di per un,
E moriva cavaj , moriva gent
De fam, de £recc^ de'struzi ogni moment
( 54 )
Eren ridott i coss a stì bnitf passf
Quand ne se dis che tutta la speranza
La stava in del cerca de qaarterass
A Mosca y in dove gh' era P abbondanza :
À sta poca notizia , figurass !
Con che coragg Farmada la se avanza :
In manca* de trii di la s^è trovada
In di pianiu* de Mosca già sfilada.
Semm in faecia al nemis^ bisogna dà
Ona battaglia y e tutt dipend de questa.
£1 Pedrin a tutt i forz el me fa andà
Dedree di fil.on toch , dove ghe resta
I carriaggi e ci voeur eh' el spetta là :
Mi me strappi i cavi] giò de la testa ,
Piangi, sgarissi ^ vuj sta in fila annù,
Vui stagh attacchi ma Tè inutil sgarì.
Ghe raccomandi la soa vita, e queUa
Del mi Luis, ghe butti i brasc ài coU,
El basi su. — Sta ben , cara Isabella ,
Lu el m'ha ditt, e hin sta i ultem so parali :
L'era lì, lì per dì on qua^coss, ma in quella
Se sent tucc i tamborr a sona el roll:
Lu el sbalza sul cavali, mi me ven maa ,
E no soo pu cossa ne sia staa.
(55)
Quand che soni revegnudaj se risentiva
A la lontana a brontola el canon,
Milla vós che sbragiava, o che sgariva,
Cavaj, carr, tromb, tamborr daven on son
Confus che se capiva e no capiva ,
E el metteva spavent e compassion.
Guardava inanz, no se vedeva lumm
Per on gran nivolon negher de fumm.
Gessa ne sarà inai del me morós,
Del me fradell ? Ah sant del paradis !
Hin là in mezz, e chi sa? forsi qui), vós ,'
Qui} sgarr hin del Pedrin, hin del Luis:
Ah Signor che penser! me scondi a pòs
A on carriaggi me butti in sui valis,
Me i tiri adoss, e me stoppi i orecc
Per no sentì quij vers che me mett fi'ecc..
El comenzava a vegnì scur on poo,
Quand se sent a sbragià ch^ emm vengiuu ntiù :
Refiadi a sta notizia, volzi et* cooy
E vedi i carr che sfila a vun a vun r
Mi no me moeuvi de quell sit , che soo
Gh'hoo de spetta el Pedrin,.. Ma vcn nissun,
Hin tucc in Mosca, passa on'ora... e dò,
E el Pedrin noi ven minga nancamò*
( 56}
St rB. a c ttada in terra col eoo ia man j
E i gombed sui genomcc: me ziffdburai
El vent in di cavi) : demaneman
Che vegneva on qnaj hòff^ el me portava
Come ona yòs che vegnera-de loivtan:
La me pariva la soa vòs^ alzava
I o&ucc y guardava intoma: ma Té notty
Uè senza luna e ao te ved nagott.
Giami Podrini ^ • Pedrin ! . . . nisson rispi^nd,
E la vd« la se pei^d per quij pianar.
IntraUant me aenli a piomba in fond
Del ceeur milla sospetta miUa pane.
Passa Otta troppa de Beorì)att: je scond
A la viMa la nott^ ma in mezz al scvr
Senti el frecass di al e i vecs de mort^
E i aospott me deventen pussee fort
Salti in pee, voo vers Mosea, che sperava
. Ch^el Pedriti el pode^s vess là a spettaman.
A poccli ^ poceh la luna la se alzava j
E mi sentiva el cceur a insanguanamm ,
Che de per tutt i sit dove passava
ìie vedeva deuanz mort , e rottaoun
De bandér ^ s^ciopp , earriagg de caxKm ^
£ crani « brase « gamb e eoo e galo-a.
(«7)
Qaftnd el dà on gran «tralusc eli VI ùl «piaTent
E me coir al penser quella lus&ada
Che koo yfiBt sui so fenester quell moment ,
Quell terrìbil moment che sont scappada.
Alzi la feceia al eiel: 1' è i&Teraigkeiit ,
I stài liin smort, la lima insanguanada,
£ la vedi ke a piang su on ni voi ross
Ch'el gotta sangu e ch^el me pkiuv adoss.
Taséva tutt , ma in fin de la campagui
Sentiva on verscli'^l me passava el omr.
Piangendo tremand voo inasz; vedi ona e&glia
Che la leeca «u <d sangu de vm ebe «ctur :
Quest rè soft a on cadaver^ ch'el giie bagma
Tutta la faiccia de sanguusc ^ e ei ymnr
Su»rgendes, strepìtand de scià e de là,
Come tifasse! de doss p^ nefiadà. ^ ^ /-
El cadaTn* eh' el gV ha dessonra^a *^ *
L'è tutt insanguanent e senza cóoi
Guardi quell sott: stravedi? esmniariii !
Quell color! quell vestii! ... voo inanz on pòo
Ah ! che V è el me Luis : me tó resda
I cavi) su la front, troo on sgarr, e voo
Come on sass giò per t^ra adoss a lu ,
Strengendel m di brasc , basandel $Ur
(58)
Ghe senti a batt el coem*^ sbalzi in genceucc^
Me strasci giò tutt ì vestii de doss
Per fassagb chi in sul stotnegb on gran boeucc
Gh^el perd el sangu^ e el lassa vede i oss.
Lu allora sòspirand el derva i ceucc ,
El me ved^ el me fissa, el me cognoss^
E inserenande$ in faccia, el se tira
Ona mia man sul coeur, e poeù el me spira.
El ccaur el gbe batt pu^Pha pers el fiaa:
Mi foo per salta in pee, ma borii giò
A toppiccon adoss a on eoo tajaa:
Col pocch sentòr che me restavv anmò
Fissi quel eoo ... Fé tutt insanguanaa ,
Tutt sporscellent:^ ma se distingu però
La faccia. Eel forsi el eoo de me fradell?
Esuss maria signori Tè propi quelli
Resti li come stupida, insensada^
Senza podè né moeuvem , né sgari :
Me pariva de vessem insognada,
O che in quell menter fuss adree a doipmi :
Ho pers i sentiment, m'han poeù trovada
Là insci per terra in sul s^ciariss del di ,
E m^han portada in Mosca mezza morta)
Senza che mi me ne fudess accorta.
<*9> . .
Son stada fors dua mes che hoo niai pòduu
Dì de Tess vira: qaaiid che comenzacva
A TCgnì on poo in senior, hoo cognossruu
Che sersL con ramiada che s^cappava :
Me trovava in su on carr, e hoo poeù savuu
Che quell ben vece d^on General che stava
Chi d^ allogg j cognossendem per chi sera y
£1 me menava indree in quella manera.
Squas per miracol son rivada a cà :
Già, la m' ha vist , sera come on^ ombrìa :
La se regordarà ch^ el sm* papà
In collera el voreva casciamm via ;
Ma Ice pietosa V ha volsuu dà a tra
Doma al so coeur, e l'ha ditt:— Nò, Fé mia,
Sont mader , Tè el me sàngu, V è F Isabella ,
Desmenteghi tuttcoss, sont anmò quella. —
AdessFè onanhche sont chi insci in sto leti
Inciodada , e deslengui tutt i di e
Gh^hoo i brasc strasii che paren dùu bacchett,
D' on. di a V olter me spetti de mori :
Gara mammin , la ved sto fazzolett ?
La jureghi a fammel s^pelli c(Hi mi^:
L'è del poverPedrìn, ghè anmò su i sfrts
Di ultem gott de sangu del me Luis ;
( fio )
Fina che gh^ hoo avutt lacrim PiniuppaTa
Standegh semper piangend buttada adoss,
£ a guardagh a quell saiigu^ me consolava
De vedell revegnuu, pu viv, pu rossi
Tanti Yceult insci teved el basava,
E me corriva i sgrisor in di oss^ .
Che me pariva fina ogni fregnj
Gh^ el se movess, eh' el se mettess a buj.
Ma adess cheposs nanchpiang, e che me moeur
I ceucc in del eoo, tutt qnell che me conforta,
La ved? P è de t^nil chi sora el coeur
Saraa, strengiuu fintant che saront morta.
Ah mammin ! per quell ben che la me voeur^
Per quell dolor tremend che la sopporta^
Qnand sont spirada (e '1 pò vess pocch lontan)
Che me la metta adoss lee coi so man.
Che la me daga sta consolazion ,
Che poda sarà i oeucc in santa pas :
In santa pas? Ah nò! Gh'hoo anmò on magon,
Gh'hoo on' olti'a cossa anmò che me despias:
Gh'hoo minga avuu la soa benedizion ,
Gh'è el smc papa che Pha nanmò faa pas:
Se poss ottegnì quest, allora sì
No desideri pu che de mori.