Versione dello Stabat Mater
Versione dello Stabat Mater.
La Madonna, in att pietos,
la guardava el sò car tos
ch'el pendeva de la cros.
La soa anima l'è stada
anca quella tormentada
e ferida d'ona spada.
L'eva in cas de mancà via
per la gran malinconia
la gran Mader del Messia.
De ver cœur la sospirava
tucc i vœult che la guardava
el fiœu che tormentava.
Chi sarav, in st'occasion,
che vedend, tanta afilizion,
no piangess per compassion?
In quell stat vun ch'avess vist
la Madonna e Gesù Crist,
senza piang pòdel resist?
I peccaa de tanta gent,
e di mee prinzipalment,
del Signor hin sta el torment.
L'han veduu destes su on legn
quell sò car unegh sostegn
che l'amava a l'ultem segn.
Oh, gran Mader, tutta amor,
sti mee œucc fei piang auch lor
per dolor del vost dolor.
Sto me cœur inflammell vu,
perchè possa amà Gesù,
e che sia tutt de lu.
Ah, vorev che se scolpiss
in mi i piagh del Crocefiss,
e in mi stassen semper fiss.
Del vost tos, ch'el s'è degnaa
de soffrì per mi tant maa,
di sò penn femmen mitaa.
Con vu fee che piangia anmì
el Signor ch'han faa morì,
senza mai desmett on dì.
Sul Calvari vorrev ess!
Chè el sarav el temp adess
de sta là a piangev appress.
Oh, gran Vergin, no guardee
che sia staa vun di giudee...
Giust per quest femm piang pussee.
Fee che anmì, per me confort,
possa avè la bella sort
d'ess a part de quella mort!
Fee che sia anmì ferii,
e el me cœur tutt imbibii
de quell sangu che gh'è sortii.
Cara Vergin, femm servizi!
No lassèmm andà in perdizi
in quell dì del gran giudizi.
Oh, Signor, quand vegnarà
quell gran pont de mudà cà,
per mezz sò femm trionfà.
Quand sto corp l'andarà in fin,
fee che in ciel, coi Serafin,
possa stagh anch Meneghin!